No hi ha recursos, ens falten mestres a les aules, les classes estan massificades, no es poden fer agrupaments flexibles, no es cobreixen les baixes laborals i disminueixen els sous. Però davant d’això com hem de reaccionar? Què podem fer més enllà de les queixes i les marees grogues? Quin paper juguen els mestres a les escoles? Quina és la nostra funció a les aules? Com podem intervenir-hi? Què podem canviar perquè tot funcioni?
Difícil contestar a totes aquestes preguntes, sobretot perquè mentre ho fem, el temps va corrent. Un temps que, més que mai, és or. Perquè tot i que estiguem passant una mala etapa, les necessitats dels alumnes segueixen presents. Els nens amb dificultats d’aprenentatge, amb Asperger, amb TDAH, amb discapacitats físiques o psíquiques, així com aquells que ens semblen “normals” però segurament tenen interessos, inquietuds i necessitats individuals, segueixen esperant una resposta educativa que els permeti ser capaços de desenvolupar-se i participar en aquesta complicada societat.
I per aconseguir-ho ens hem de sensibilitzar amb tot els perfils, també amb els que sembla que tenen més facilitat a l’hora d’aprendre. Els nens amb sobredotació també necessiten recolzament, necessiten ser tractats com es mereixen, utilitzant tots els recursos disponibles i jugant amb totes les cartes que tinguem. La il·lusió i la voluntat d’un mestre és, definitivament, la que aconseguirà que els alumnes siguin feliços a l’escola. No ens podem donar per vençuts, perquè la víctima és un nen que no té cap culpa de que en Rajoy no enviï prous diners.
Si se quiere se puede. Aquest és el títol que dóna nom a la mini pel·lícula que us recomano i us penjo a continuació i que hauria de guiar a tots els mestres que, desgraciadament les passen magres per donar resposta a tots els seus alumnes. Els mestres tenim a les nostres mans la possibilitat de canviar el futur dels nens, la possibilitat d’aconseguir que l’escola sigui un espai on divertir-se, relacionar-se, aprendre, conèixer, explorar…
I si lluitem per fer-ho possible?
Hasta aquí puedo leer... 